D'aquí d'allà

En aquesta nova actualització volem donar a coneixer la nova programació que es realitzarà al canal 33, entre els dies 7 de Juliol i 15 de setembre, es donaràn a coneixer diverses cultures a partir de reportatges, documentals i films.
El calendari d'emissió per països és el seguent:
28 de juliol: Colòmbia
4 d'agost: Romania
11 d'agost: Bolívia
18 d'agost: Argentina
25 d'agost: Pakistan
1 de setembre: Perú
8 de setembre: Brasil
15 de setembre: Senegal i Gàmbia

Animem a totes les persones que puguin, a veure aquests reportatges ja que ens permetrà coneixer amb mes claredat aspectes referents a les diverses cultures.
En cas que no pugeu veure-ho deixem també l'enllaç on podreu consultar els vídeos i reportatges: Clica aquí

En breu mes actualitzacions!


GRÀCIES PER LES VOSTRES VISITES

Projecte Desmuntant Rumors

En aquesta nova entrada considerem de gran interès mostrar el projecte “Desmuntant Rumors” desenvolupat conjuntament per l’ajuntament de Tàrrega i la Regidoria d’Acció Social durant l’any 2011.

Aquesta campanya, com be diu el seu nom va encaminada a desmentir els rumors existents vers el col·lectiu immigrant, aportant informació verídica i de total actualitat.

Per poder consultar-la nomes et cal prémer l’enllaç següent:   clica aquí


Esperem que la informació pugui ser del vostre interès.

Resultats sobre l'enquesta realitzada.

Estas a favor o en contra de la immigració?



Creus que la immigració comporta una pèrdua de la cultura autòctona?

Si, es disol progresivament fins desaparèixer
No, continua intacta
No, es readapta integrant l' al.lòctona
Ns/ Nc



Amb quin dels següents mots associes immigració?



Consideres positiu o negatiu el balanç de la immigració?

1=Positu
5=Negatiu




Enquesta elaborada a partir de les respostes obtingudes en l'enquesta publicada a aquest blog.

Benvolguda Maleïda immigració.

bones, a continuació mostrarem una noticia publicada al diari Ara, el dia 14/05/2011 i escrita per Sara Moreno,

volem recomanar la lectura d'aquesta noticia ja que analitza amb molta claredat i precisió la percepció que es te sobre els immigrants i el per que d'aquesta  percepció. (hem posat la noticia a continuació sense enllaç, ja que el diari en linea no deixa consultar-la si no estàs previament registrat).

demanem també que ens digueu que en penseu un cop llegida,  esteu d'acord amb l'autora o bé creieu que els prejudicis es produeixen per altres factors?.

moltes gràcies per la vostra col·laboració.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Benvolguda maleïda immigració

Recentment s'ha fet públic l'estudi Immigració i estat del benestar a Espanya, on es conclou que la immigració aporta més del que costa a l'estat del benestar. L'informe apunta que les persones immigrants representen el 12% de la població actual, si bé l'ús que fan dels serveis socials es redueix al 5,6%. També s'hi constata que el 30% del creixement del PIB dels últims vint anys està directament relacionat amb l'arribada de la immigració. Paral·lelament, els baròmetres del Centre d'Investigacions Sociològiques i del Centre d'Estudis d'Opinió mostren que la població segueix considerant la immigració un dels principals problemes.

A la llum d'aquestes dades, cal preguntar-se per què la realitat difereix de la percepció. Les evidències empíriques posen en relleu la contribució de les persones immigrants al sistema de benestar. Des d'un punt de vista econòmic, cal recordar que el projecte migratori de la majoria és laboral, és a dir, han vingut per treballar: la taxa d'activitat de la població immigrant és superior a la de la població autòctona. A l'activitat laboral la segueixen els impostos i el consum. Des d'un punt de vista sociodemogràfic, cal recordar que la immigració ha frenat l'envelliment de la població autòctona tot ampliant el contingent del grup d'edat jove i augmentant la taxa de natalitat. A més, la immigració femenina realitza tasques que permeten a les dones autòctones incorporar-se al mercat laboral i als homes autòctons no incorporar-se a l'esfera domèstica. Malgrat l'evidència empírica, l'imaginari col·lectiu manté la percepció que les persones immigrants abusen dels serveis públics i en perjudiquen l'ús a la població autòctona. Per què la benvolguda immigració pel sistema de benestar és percebuda com la maleïda immigració per una part de la ciutadania?

Des d'una perspectiva sociològica, l'explicació remet a la força del prejudici. En primer lloc, cal preguntar-se què és el prejudici. El prejudici es construeix a partir de l'estereotip, de l'atribució d'un seguit de característiques a un individu pel fet de pertànyer a un grup determinat: el seny català, la tossuderia basca o la indefinició gallega. L'estereotip es converteix en prejudici quan implica un judici de valors: els marroquins són intransigents, als llatinoamericans no els agrada treballar i els xinesos amaguen alguna cosa. L'estereotip no hi entén d'evidències empíriques ni d'individualitats, perdura malgrat trobar-se amb una realitat contrària. Així s'explica la reacció de sorpresa que una part de la població autòctona ha tingut davant l'afirmació que "els immigrants aporten més del que costen a l'estat del benestar".

Les dades no són suficients per desmuntar el prejudici que els immigrants s'aprofiten del nostre sistema de benestar. S'obvia l'evidència general i es generalitza l'experiència personal. No es veu el lloc d'origen de les persones que cuiden els avis, netegen les cases, construeixen edificis, serveixen cafès i renten plats als restaurants. Però tothom coneix casos d'alumnes d'infantil i primària que s'han quedat sense beca de menjador perquè els hi han donat als immigrants o s'ha passat hores d'espera a urgències hospitalàries veient com li passaven al davant els "nouvinguts".

En segon lloc, cal preguntar-se què explica la força del prejudici. Més enllà de les diferències culturals, el rerefons del prejudici assenyala la importància de les desigualtats socials. El prejudici cultural es posa en funcionament quan es competeix per uns mateixos recursos. Aleshores es ressalta el que és diferent per presentar com una intrusa la persona que vol treballar, portar els fills a escola i ser atesa si està malalta. En la competència pels recursos, la classe social té més pes que el lloc d'origen. Així s'explica per què el treballador de la construcció rebutja els africans que treballen més per menys, però no considera els futbolistes Seydou Keita i Carlos Kameni intrusos que ens venen a treure la feina. Així s'explica per què una família benestant considera que fa un favor oferint feina a la dona peruana que treballa a casa seva malgrat no tenir-la contractada.

Finalment, cal preguntar-se qui alimenta la força del prejudici. La principal responsabilitat no recau, precisament, entre la població que més maleeix la immigració. Les persones que tenen dificultats per arribar a final de mes, que no es poden plantejar portar els fills a l'escola concertada i que són usuàries de la sanitat pública. Part de la responsabilitat recau entre aquells personatges que, des de l'atalaia que suposen unes bones condicions materials d'existència, difonen amb agressivitat el discurs que maleeix la immigració. Personatges que llancen missatges amenaçadors contra la immigració malgrat no haver de competir per accedir als serveis públics més bàsics. Personatges que en període electoral presenten la immigració com la causa de tots els problemes socials i de l'estat del benestar. Donar la benvinguda a la immigració pot permetre frenar la maledicció interessada.

Campanya trencant tòpics

Be en aquesta entrada exposarem la campanya que es duu a terme des de l'ajuntament de Lleida conjuntament amb diverses associacions de persones migrades; aquesta consisteix en crear una xarxa antirumors a la nostra ciutat, on es treballi per desmentir els rumors existents envers el col·lectiu dels immigrants.

demanem també que ens digeu com veieu aquesta iniciativa, considereu que es necessària, que no cal invertir temps en això? com ho veieu?

a continuació exposarem alguns dels tòpics o rumors que es volen desmentir, el procediment utilitzat consta de dues parts, "m'han dit que?" on s'exposa el rumor i "Sabies que?" on es desmenteix el rumor.

1) M'han dit que?
Els immigrants consumeixen més medicaments subvencionats per la seguretat social que els autòctons.

Sabies que?
un estudi realitzat a finas de 2010 per la UdL amb el suport de l'Institut Català de la salut ens demostra que les persones migrades consumeixen la meitat dels medicaments dels que consumeixen els autòctons. A més a més aquest estudi ens revela que el cost dels medicaments consumits per aquest col·lectiu és 4 vegades inferior que el de la resta de la societat.

2) M'han dit que?
els immigrants són els culpables del detriment de la nostra llengua, la llengua catalana.

Sabies que?
l'any 2010 el Consorci per la Normalització Lingüística de Lleida va omplir totes les places que oferia de cursos de llengua Catalana, en concret unes 5080. Això ens demostra l'interès que tenen les persones migrades en aprendre la nostra llengua.

3) M'han dit que?
els immigrants utilitzen molt més els Serveis Socials que la resta de la societat, per tant són els culpables del col·lapse d'aquest.

Sabies que?
Segons un estudi presentat l'any 2006 per l'oficina econòmica del govern de l'estat espanyol, durant el període comprès entre l'any 2000 i 2005 les persones immigranes aportaven un 6,6% dels ingresos totals de l'estat i rebien només un 5,4% de la despesa pública estatal, això feia que deixessin un saldo net a l'estat de 4784 milions d'euros. El total de persones migrades de l'estat espanyol ens aporta aproximadament 200€ per persona.


un cop exposats aquests tòpics volem anirmar-vos a seguir el programa MIRADES, que s'emet per TV Lleida, els dijous i de forma quinzenal a les 20:45h, aquest programa  també pretén desmuntar la multitud de tòpics que hi ha sobre la població migrada.

moltes gràcies per la vostra col·laboració!